Des de l’assemblea d’estudiants de la Universitat d’Alacant entenem la lluita contra Bolonya i la LOU com una lluita social, conseqüència de les polítiques neoliberals que porten a terme la progressiva liberalització dels serveis públics.
Com estudiants patim aquesta situació mitjançant la implantació del EEES a través de la LOU. Però això no és casual, s’emmarca en un procés de privatització i mercantilització pròpia del sistema capitalista. El mateix ocorre a altres esferes, com la sanitat, els transports públics o alguna cosa tan bàsica com l’aigua.
Per això, des de el moviment estudiantil assembleari estem organitzant una classe-debat sobre la liberalització dels serveis públics i les polítiques neoliberals.
La participació a aquesta classe-debat és oberta i convidem qualsevol persona que vulga participar, opinar, escoltar, debatre, aportar...
Dissabte 9 de Maig a les 19.00h. Plaça de bous
Amb la participació de: Mª Teresa Molares, Victor Alonso i Victor Dominguez
(Professorat Universitat d’Alacant)
Com estudiants patim aquesta situació mitjançant la implantació del EEES a través de la LOU. Però això no és casual, s’emmarca en un procés de privatització i mercantilització pròpia del sistema capitalista. El mateix ocorre a altres esferes, com la sanitat, els transports públics o alguna cosa tan bàsica com l’aigua.
Per això, des de el moviment estudiantil assembleari estem organitzant una classe-debat sobre la liberalització dels serveis públics i les polítiques neoliberals.
La participació a aquesta classe-debat és oberta i convidem qualsevol persona que vulga participar, opinar, escoltar, debatre, aportar...
Dissabte 9 de Maig a les 19.00h. Plaça de bous
Amb la participació de: Mª Teresa Molares, Victor Alonso i Victor Dominguez
(Professorat Universitat d’Alacant)
El sistema capitalista patriarcal que impera al món no desisteix en el seu interès de posar tots els materials i exercicis al servei del mercat. És la nostra obligació posar fre a esta desmesurada privatització dels serveis públics.
Els mandataris, en consonància amb esta estructura sociopolítica, en la seua construcció neoliberal d’Europa, han dissenyat, a esquenes del poble i en col·laboració amb els cercles empresarials “el Acuerdo General de Comercios i Servicios”, un acord multilateral on s’aposta per la liberalització del sector serveis (sanitat, ensenyament, transports,..) quedant estos mercantilitzats, elititzats i privatitzats.
Les conseqüències es poden apreciar a la mateixa comarca alacantina:
En sector transports, les treballadores FGV (ferrocarrils de la generalitat valenciana) veuen inadmissibles que sigua l’empresa privada la que s’encarregue del manteniment dels tramvies elèctrics amb l’excusa d’assolir major “competivitat”. Ens preguntem... ¿Assolirà també major competitivitat la privatització de la línia 2 del tramvia?
No hem d’oblidar, que mai hem gaudit d’un transport d’autobusos urbans públics, ja que és l’empresa Subus la que monopolitza aquest sector elitizant-la amb uns preus prohibitius.
En l’ educació, la inversió pública total no supera el 2% del PIB, quan per estar a l’alçada d’altres països hauria de ser d’un 4%, ¿Com es pagaran? La senyora Cristina Garmendia en agost explicà clarament las pautes que seguiria el nostre estat "Hem de promoure la financiació privada perquè és l’únic camí que ens duu a una financiació suficient".
Un altre exemple clar és la LOU/BOLONYA, firmada pel PP i ratificada després pel PSOE, on pretenen transformar el concepte d’Universitat, deixant-la en mans d’un mercat sense control i caòtic en benefici d’una xicoteta elit capitalista.
En sanitat, l’empresa privada ja ha ficat la mà; l’exemple el tenim a Torrevella, on el cartell inaugural de l’hospital cita les següents paraules: HOSPITAL PúBLIC DE GESTIÓ PRIVADA. Recordem que este és el primer pas i que el seu objectiu és rentabilitzar les nostres malalties com ocorre a EEUU.
Ens oposem, per tant, a esta creixent onada de privatitzacions que començà el 1994 i que continua i ratifica la realitat que vivim. Les branques del capitalisme són tan profundes, que la pressió social ja no lluita per millorar el panorama actual, lluita perquè no empitjore.
Els mandataris, en consonància amb esta estructura sociopolítica, en la seua construcció neoliberal d’Europa, han dissenyat, a esquenes del poble i en col·laboració amb els cercles empresarials “el Acuerdo General de Comercios i Servicios”, un acord multilateral on s’aposta per la liberalització del sector serveis (sanitat, ensenyament, transports,..) quedant estos mercantilitzats, elititzats i privatitzats.
Les conseqüències es poden apreciar a la mateixa comarca alacantina:
En sector transports, les treballadores FGV (ferrocarrils de la generalitat valenciana) veuen inadmissibles que sigua l’empresa privada la que s’encarregue del manteniment dels tramvies elèctrics amb l’excusa d’assolir major “competivitat”. Ens preguntem... ¿Assolirà també major competitivitat la privatització de la línia 2 del tramvia?
No hem d’oblidar, que mai hem gaudit d’un transport d’autobusos urbans públics, ja que és l’empresa Subus la que monopolitza aquest sector elitizant-la amb uns preus prohibitius.
En l’ educació, la inversió pública total no supera el 2% del PIB, quan per estar a l’alçada d’altres països hauria de ser d’un 4%, ¿Com es pagaran? La senyora Cristina Garmendia en agost explicà clarament las pautes que seguiria el nostre estat "Hem de promoure la financiació privada perquè és l’únic camí que ens duu a una financiació suficient".
Un altre exemple clar és la LOU/BOLONYA, firmada pel PP i ratificada després pel PSOE, on pretenen transformar el concepte d’Universitat, deixant-la en mans d’un mercat sense control i caòtic en benefici d’una xicoteta elit capitalista.
En sanitat, l’empresa privada ja ha ficat la mà; l’exemple el tenim a Torrevella, on el cartell inaugural de l’hospital cita les següents paraules: HOSPITAL PúBLIC DE GESTIÓ PRIVADA. Recordem que este és el primer pas i que el seu objectiu és rentabilitzar les nostres malalties com ocorre a EEUU.
Ens oposem, per tant, a esta creixent onada de privatitzacions que començà el 1994 i que continua i ratifica la realitat que vivim. Les branques del capitalisme són tan profundes, que la pressió social ja no lluita per millorar el panorama actual, lluita perquè no empitjore.
I en esta lluita ens trobem totes i tots junts.
